Recitació d'un poema

Avui dia 28 de novembre, a la classe de COED s'hi respirava nerviosisme. Aquests nervis estaven provocats per la recitació del poema de la meitat de la classe.

Gairebé a principi de curs, se'ns va assignar una data per a aquesta recitació i se'ns va dir que havím d'escollir un poema que no estigués musicalitzat.

La meva elecció, va ser aquest poema de Miquel Martí i Pol, del seu poemari  La Fàbrica.

Ni pel cantó de llevant

Ni pel cantó de llevant

ni pel cantó de ponent

ja no penetra l’aroma del capvespre,

ara que els tells deuen exhalar

un perfum trovador

i les flors es marceixen discretament

a la vora de l’aigua.

No hi ha fissures perquè ens hem venut

prèviament la llibertat

per sobreviure,

i de res no serveix

xipollejar pels aiguamolls

o estorvar-se la veu al bany maria.

Més val escriure-ho clarament

a totes les parets i repintar-ho sovint

si la pluja ho esborra.

           Miquel Martí i Pol

Després de la recitació, hem hagut d'emplenar una fitxa d'autoavalucació, i aquí us deixo la meva: 

Elecció del text He escollit aquest poema perquè vaig trobar el llibre de La fàbrica per casa, i com que me l’havia hagut de llegir i analitzar em va recordar als últims treballs de l’ESO. El poema en concret no ho sé del tot, però em va agradar el que expressava i el que jo vaig interpretar.

Expressió oral He vocalitzat força bé, crec que no m’ha tremolat gaire la veu però m’ha costat el principi. M’he entrebancat en un vers, però finalment me n’he sortit.

Mirada He pogut mirar una mica al públic, però reconec que he fixat un punt a la paret al centre de la classe per a què no se m’oblidés el text, ni cap companya em pogués distreure.

Veu Al principi m’ha tremolat una mica i és per això que he parlat en un to més baix. En el segon o tercer vers, ja he agafat una mica de confiança i el meu to ha estat clar. El volum ha estat l’adequat, tot i que l’entonació no n’estic segura.

Postura M’he mostrat recta i amb els braços al costat.

Gesticulació No he gesticulat amb les mans per por de no perdre el fil del poema.

Control dels nervis Al principi s’han notat els nervis, però a mesura que he vist que m’estava sortint i no em quedava en blanc m’he relaxat força.

Tornant-me a llegir aquesta autoavaluació he recordat les recitacions. Algunes van anar molt bé, altres no tant degut als nervis, però en general ens han apropat una mica més a agafar confiança en nosaltres mateixos.

Recitar un poema no és fàcil, primer cal memoritzar-lo, entendre'l i després posar-se davant del públic. Tot i això, també es necessita tenir la seguretat en tu mateix per a ser capaç de recitar-lo sense entrebancar-te, o sense aquella por de quedar-se en blanc, i també cal tenir la seguretat per a poder recitar-lo amb l'entonació correta.Considero que és una feina difícil el control dels nervis, però a mesura que anem practicant, és possible que fins i tot els arribem a superar.